1. NO EXISTE UNA CRISIS ECONÓMICA. Para que haya una crisis económica la clase capitalista ha de tener algún problema, así en la crisis del 29 había escasez de dinero y en la del 73 había escasez de petróleo. En cambio, ahora el capital no tiene nigún problema; al contrario, les va muy bien: han invadido los países excomunistas (algunas de las mayores fortunas del mundo estan en Rusia), controlan el petróleo, en Asia los negocios les van muy bien, en Europa estan haciendo caja y en Norteamérica continua la normalidad.
2. El fenómeno NO ES MUNDIAL. En Oceanía, Asia, África y Sudamérica no hay "crisis ". Curiosamente, el fenómeno se centra en la zona correspondiente al estado del bienestar.
3. NO EXISTE UNA CRISIS SOCIAL. A pesar del progresivo distanciamiento que se está produciendo entre las clases trabajadoras y medias y las capitalistas, aquellas no perciben el problema como propio, aun no son conscientes de la agresión programada que estan sufriendo. Además, sus tradicionales aliados (los sindicatos y los partidos socialdemócratas y eurocomunistas) les han traicionado.
Por tanto, LA SOLUCIÓN ES EXTRAPARLAMENTARIA.
Hola Pepe, em deixes fer-te una sèrie de reflexions als teus punts?
ResponderEliminarPunt 1:
crisi del 29 escassetat de diners, molt bé
la del 73, el petroli, també.
D'ací falten tantes altres; com en cada dècada aproximadament sol succeir en una economia cíclica.
Actualment, sí hi ha crisi i no és el cas de falta de diners solament (que sí és el cas), si no de falta de consum, juntament amb por, incertesa... de la societat (necessari perquè l'economia es moga)
Punt 2:
Segons tu: A Oceania, Àsia, Àfrica i Sud-amèrica no hi ha "crisi ".
Ara et pregunte: Tenen llibertat d'expressió?
Personalment no sé que és pitjor.
Punt 3:
Aquest punt discrepe totalment. Treballadors de la classe obrera amb acords entre empleats, sindicats i empresaris, s'han adonat dels problemes i han pres medides; unes mes encertades que unes altres (despidos improcedents, dels quals no estic d'acord, VS reducció de sou per a mantenir el seu lloc de treball davant un problema de tancament de l'empresa, pel qual "recolze" la decisió)
En canvi i ací és on et faig reflexionar; empleats públics amb sindicats amb objectius tan diferents (per tant sense força cap a la seua empresa, en aquest cas l'Estat) fan que els seus empleats tiren tota la culta a la crisi.
La meua reflexió: m'agradaria veure una manifestació pública cap a aquestos sindicats (llocs ocupats per empleats que cobren MOLTS diners TAMBÉ, que representen a MILERS de persones i que no aconsegueixen acords, (per ideologies diferents) fent que els seus representats tiren la culpa total i desmesuradament a la crisi i a l'Estat.
Sense ànim d'ofendre: Masero
Gràcies, Masero, pel teu comentari. Però, insistisc:
ResponderEliminarPunt 2. El fenòmen és internacional, però, no mundial.
Punt 1. El fenòmen no és una tradicional crisi cíclica. Es tracta d'un transvassament de diners (via acomiadaments, baixades de sous, pujades d'impostos, etc.) desde les butxaques dels treballadors a les butxaques dels capitalistes, amb els polítics fent d'intermediaris. Dit clarament, és un robatori. Quan hagen esgotat aquesta via, aniran a pels estalvis, fins que estiguem tots convenientment desplumats. És a dir, acabarem en corralito.
Punt 3. Tot això anirà acompanyat de la progressiva destrucció dels serveis públics bàsics (sanitat i educació). Només mantindran els estaments públics que a ells els interessen: la televisió i la policia.
Punt 4. No tindran oposició perquè els partits polítics han traït els treballadors, i els sindicats (en carregar-se la negociació col·lectiva) desapareixeran. I, si així i tot, es veuen apurats, tallaran internet.
Sense ofendre: creus que el que dic és ciència-ficció o ja està passant?
Pepe, clar que no és ciència-ficció; però tampoc crec i espere no creure, que estiga passant tant dràsticament com ho estàs pintant.
ResponderEliminar